Ceci est l'éditorial n° 82     Liste des éditoriaux     Retour accueil     Dernier numéro

LO CRUQUET DE QU'AS VIST ?¹

(Ratificacion de la Carta de las lengas regionalas, lei, refondacion de l'escòla… ?)

 

Dins son engatjament 56 de la campanha presidenciala 2012, lo candidat Francés Hollande, ara passat president, declarava : " Farai ratificar la Carta europèa de las lengas regionalas o minoritàrias. " Aquela Carta, coma sabètz, referís a las lengas tradicionalas d'un territòri sens i èstre acantonadas, e incluís pas los dialèctes de la lenga oficiala ni las lengas dels migrants. La reconeissença d'aquelas lengas mena a lor associacion a cada nivèl de l'ensenhament primari, segondari, universitari, tecnic, etc. e tanben a una certana preséncia equitabla dins la vida publica e administrativa, los mediàs… evolucion que susprend un pauc en país fòrça centralisat mas normalament democratica. A l'ora d'ara, la Carta es estada signada e ratificada per 24 païses. 8 païses l'an signada sens la ratificar (dont la França, sovenètz-vos, per çò que lo Conselh constitucional l'aviá trobada anticonstitucionala en 1999). 13 païses l'an pas signada ni ratificada.

En França, l'eventuala ratificacion de la Carta passa per una revision constitucionala que exigís una majoritat dels 3/5 pas tant evidenta coma lo nas al mièg de la cara, talament que la refòrma de l'estatut del president e lo drech de vòta als estrangièrs venon d'èstre retirats de las proposicions revisionalas. E la nòstra ratificacion ? Las comissions parlementàrias batalhan, un comitat consultatiu per la promocion de las lengas regionalas es estat alandat. Sens passar per la Carta, la solucion podriá venir d'una lei que preveiriá de disposicions concernissent l'ensenhament, los mediàs, las activitats culturalas, la vida economica e sociala en evitar los sectors tilhós de la justícia, de las administracions e dels servicis publics.

La Refondacion de l'Escòla de Vincent Peillon en cors d'afinatge comprend de punts positius tals l'encoratjament a l'aprendissatge complementari d'una lenga regionala, al bilinguisme francés-lenga regionala aboriu e a cada cicle, la possibilitat de se referir a las culturas regionalas dins l'ensenhament, segon las acadèmias concernidas. Çaquelai, tot es pas uèi aplanierat. Lo finançament : Estat o Regions ? L'estatut e la competéncia dels intervenents. Lo fòra-temps escolar atuja la precaritat. Una referéncia explicita a aquelas lengas dins la lei afortiriá mièlhs las bonas paraulas de las anèxas.

Un progrès rasonable aquí dessús saupriá bon a Euròpa amb de raices de civilisacion e de ligams dinamics novèls, e auriá un pauc de morre dins una annada madorneta. Mai se lo Cruquet de Cabit cambiava pas de plaça, lo Miègjorn seriá pas un còp de mai lo cabit.

Nadal Lafont

Cabir : contenir… Cabit : marié / déçu…

¹ Sul Cruquet de Cabit, veire : Randau al Cruquet de Cabit (Lo Convise n° 50) Occitan. Ratification de la charte des langues régionales